martes, 23 de marzo de 2010

A 10 anys de la reconstrucció del Liceu

En el moment que es va cremar va sortir el debat de si s'havia de restaurar o calia construir un nou teatre d'òpera. La nostàlgia i la idea de mantenir el patrimoni cultural de la ciutat em van fer decantar-me per conservar l'antic teatre. Amb el temps, però, veig més clar que Barcelona necessita un nou espai per l'òpera perquè el Liceu actual té molts inconvenients. La planta de ferradura és acollidora però absolutament poc funcional: moltes localitats tenen mala visió, molts seients són incomodíssims, es manté una estructura poc democràtica, arribar-hi a les Rambles és antipàtic avui. Segurament des del punt de vista d'accessos deu resultar difícil maniobrar amb el grans camions per la zona. A sobre el pressupost de la reconstrucció va ser enorme i hem d'afegir les expropiacions per l'ampliació.


És cert que les millores amb el nou edifici van ser moltes. La secció demostra l'enorme volum que es va guanyar per les tramoies amb mecanismes hidràuliques i tota la maquinària escènica. En canvi hi havia un greu problema freàtic que no sé si està resolt del tot: moltes vegades al bar se sent pudor de clavaguera.


Els espais nous pel públic com el foyer estan ficats amb calçador i encara no hi ha un veritable vestíbul.
A la planta tot està constrenyit, limitat per aquest difícil quadrilàter que pertany a la trama urbana del casc antic. Mana la direcció del carrer sant Pau, en lloc de dominar les Rambles en la manera d'accedir i per això és confusa l'entrada a la sala. No hi ha bons aparcaments a la vora, tans sols el metro que no sempre podem agafar en sortir de la representació perquè ja és tancat.


La sala és molt bonica i la restauració es va fer amb molta cura. El teló de Miró, drapejat era molt pesant i potent. Les imatges dels medallons de Perejaume, correctes. Els estucats dels passadissos ja estan passats de moda i m'interessen més les luminàries de SantaCole a l'accés de SPau.


Però amb tot segueixo pensant que ens hauria sortit millor invertir en un gran edifici d'òpera de nova planta, modern, obert i ben situat en un altre punt de la ciutat. Un altre cosa és que el concurs el guanyés el millor equip. M'espantaria tenir un altre edifici-animal com el de Calatrava..

domingo, 21 de marzo de 2010

Le fille du régiment 010- Liceu / Attila al MET

El passat dissabte 20 vam gaudir d'una divertida òpera de Donizetti, plena de melodies fàcils i aires marcials. Els cantants del 2n repartiment van complir amb escreix: A Gandía va ser el millor de la nit, tot i que competia amb la jove Nino Machaidze, vital, divertida i trapella. El cor no va emocionar, potser perquè havien de cantar amb ridículs moviments que pretenien ser còmics. L'escena correcta, en alguns moments sobrecarregada i conservadora. Amb tot, una nit de belcanto per recordar. Ara la famosa ària dels do de pit, per Flórez a la mateixa producció:






Mutti, Prada, H&M fan Attila al MET



Sembla que l'estrena verdiana de Mutti no va brillar per les veus, exceptuant V Urmana, i sí pels decorats dels suïssos Herzog i Meuron, arquitectes autors de la gran Tate Modern o de l'horrorós triangle blau del Fòrum de Bcn. Tota l'escena ideada per P Audi té una gran força visual i es acompanyada pels figurins de M Prada, que agafa idees directament de les seves recents col.leccions.

A continuació P Audi exposa la seva visió d'Attila.
http://www.nytimes.com/interactive/2010/02/25/arts/music/20100225-attila-multimedia/index.html


En aquest video veiem a Herzog explicar el contrast entre sets, destrucció total i natura salvatge.
http://www.metoperafamily.org/metupload/video/09_10_pressconference/attila/index.html

domingo, 14 de marzo de 2010

IT dansa al Liceu

Tenim ballarins d'altíssim nivell a l'Institut del Teatre. Interpreten les coreografies del gran Jiri Kylián i O. Naharin amb gran tècnica i energia. Combinen el ritme frenètic de les danses de Mozart, amb balls llatins, folklore hebreu, classicisme i música drums amb bass, per tenir un còctel molt atractiu pel públic jove. Algunes figures del dúo de la foto eren d'una bellesa extrordinària amb la meravellosa música del Nisi Dominus de Vivaldi. El solista, impressionant. Fins i tot el ball de parelles artistes-públic semblava de professionals. Animem al Liceu a muntar espectacles de dansa de tan bona qualitat com el d'aquest curs o com el de l'any passat: la magnífica Silent Screen.

domingo, 7 de marzo de 2010

remake rus de "12"

Afortunadament existeixen, entre tanta televisió porqueria, bons canals com CTK i Arte, de pagament és clar, que ens donen magnífics materials per alimentar-nos. Acabo de gaudir d'un festí de 3 hores cuinat per Mikhalkov. A sobre és una reversió de la gran 12 sense pietat de Lumet, tan o més bona que l'original. Un repartiment extraordinari, inclós el director (al cartell ) ha de dictar sentència. Els arguments a favor de la innocència o culpabilitat, barrejats amb altres històries de conseqüències impactants sobre el veredicte són interpretades amb gran virtuosisme. Una victòria del cinema lent, de primers plans, de la lent sobre les reflexions i contradiccions humanes.

martes, 2 de marzo de 2010

Noves pàgines

Aprofitem la millora de blogger de poder confeccionar pàgines extra (màx 10), cosa que permet sense limitació Wordpress. A bassart parlo de pintures on surten els meus estimats contrabaixos. A calmar, curiositats sobre el kapopié en el seu medi marí. A Kalamart, penjaré algunes il.lustracions meves. A pradadata, un capritxet de jugar a nines: parlar de vestits de la meva dissenyadora predilecta. A les pàgines que resten, el repte serà que els títols només continguin...as, però no ho he aconseguit. El calamar gegant, dit architeuthis, em serveix per titular una pàgina sobre els grans edificis com ara els auditoris.