domingo, 28 de febrero de 2010

una taula molt cool

Dissenyada per G Bohle, la taula anirà de perles als nostres pobres nens estressats. Aquí podran fer les mil i una activitats: els deures, el repàs de piano, els àpats...tot en un sol moble per que no vagin tan de cool!
A la foto, com sempre, desapareixen els maleïts cables que okupen les llars. Encara que no està malament la idea d'escoltar unes peces al piano com a sobretaula...Como sigamos así, pronto tendremos el contrabajo-bodega, el violín-corta huevosduros o el timbal-cuna-mecedora!

domingo, 21 de febrero de 2010

Auca panfletaire del Senyor Esteve al TNC

Crec que l'obra del Rusiñol ja és prou sucosa com per haver d'afegir les cunyes polítiques cada dos per tres. Amb el rerefons franquista l'obra no guanya res. A més, per què tenen les escenes actuals una obsessió en posar audiovisuals? Cal remarcar amb imatges el que el públic ja ha entès? El resultat és sobrecarregat i massa sorollós visual i acústicament. La cinta transportadora es fa redundant. El conjunt d'actors mereixen la millor menció, en especial, estan extraordinaris en Bagès, Barceló i Ruiz (a la foto de Ruano).

domingo, 14 de febrero de 2010

Ha marxat el rei McQueen


No tornarem a veure les genials creacions del dissenyador Alexander McQueen. Ha marxat de cop, ens ha tornat a sorprendre, com feia en cadascuna de les seves col.leccions.Tan brillant escollint els estampats i combinant textures impossibles. S'hi percep la foscor, els monstres, els malsons i una certa atracció per la mort en els darrers dissenys.

sábado, 13 de febrero de 2010

Tristan und Isolde 2010

10 de febrero: por fin he visto mi primer tristán, con cantantes suplentes que dieron la talla a pesar de la gran dificultad de sus partituras. La orquesta estuvo más emotiva que los artistas de escena, que se movían rígidos e incluso torpes. El drama queda totalmente desvirtuado por los colores, elementos de juguete y la perspectiva tan exagerada de la escenografia. Pero con Wagner bien interpretado siempre nos queda una gran noche.



a continuación el enlace con los dioramas de Hockney de las distintas escenas, muy vistas.
http://www.hockneypictures.com/tristan_movie.php

En la galería móvil de imágenes de Tristan he comentado alguno de los cuadros. Los más interesantes son los de Egusquiza, amigo de Wagner, Duncan y Waterhouse. Los prerrafaelitas fueron los que más ilustaron a la mítica pareja.

domingo, 7 de febrero de 2010

vaya encerrona!

Y cómo me enredaron! Fuimos a ver la comedia de enredos en el Condal, la doble vida d'en John. Iba con la sospecha de que algo dirigido por Llàcer tenía que ser de bastante mal gusto. Hubo momentos muy divertidos, otros de payasadas muy tontas (que son las que más rie el público), gritos, portazos y algunos diálogos incluso previsibles. Joan Pera interpreta bien a mucha velocidad, pero no puedo separar de él el estigma Woody Allen. Me esperaba mucho más del papel de las dos mujeres de John, ahí es donde flaquea el guión. Fallan los dos hijos del protagonista y se supera el elástico actor David Verdaguer en el rol de Stanley, el inquilino. Por cierto, el teatro Condal necesita una reforma urgente en todas sus instalaciones.

lunes, 1 de febrero de 2010

una tortuosa cinta blanca, das weisse band

Merescuda la palma d'or a aquesta pel.lícula de Haneke, de bellíssimas imatges que oculten una violència gens innocent. Sense banda sonora, només una mica de piano del professor o els nens cantant un oratori de Bach, amb la nuesa neta del blanc i negre, amb la lentitud de la vida rural, la narració va pujant el to de l'horror que s'amaga. Absolutament recomanable la versió original en alemany, on les dolces veus dels petits et fan somriure només un cop.