martes, 20 de octubre de 2009

Carmen de Sara Baras


Domingo 17, en el Coliseo de Bcn, lleno a rebosar. Espectáculo de gran flamenco que tuvo sus momentos más intensos en los bailes del torero y el soldado. Carmen está a la altura de los compañeros pero debería brillar más. Algunas figuras suyas eran repetitivas. También se pierde el hilo de la historia en algún cuadro. La megafonía era ensordecedora y sobraba la pantalla de video con unas imágenes muy pobres. Precioso el vestuario, muy adecuado en la sobriedad de la escena.

domingo, 18 de octubre de 2009

Una comèdia espanyola

Al TNC, l'obra de Reza passa per discreta i poc clara. Resulta complicat fer atractiu un cosmos de quotidianitat, gelosies familiars, frustracions, barrejats amb l'assaig d'unes altres obres de teatre. L'escena, estil Dogville, usa pantalla gran de video,en els monòlegs, que no ajuda a res més que veure les làgrimes d'Aurèlia. Bones interpretacions d'un text senzill, del que destacaria la freda distància entre autor i actor.

lunes, 12 de octubre de 2009

I ara dos de cinema


INGLORIOUS BASTERDS (MALDITOS BASTARDOS)

Reconec que soc una fan dels films de Tarantino i aquesta darrera estrena, per mi és la millor. Dues hores i mitja de gran ritme amb una trama amb moltes sorpreses i un elenc d'actors alemanys impressionant. Destacaria per sobre de tots al brillant austriac C. Waltz (coronel Landa, a la foto) que es menja la pantalla i deixa ben petit a Pitt. Sobèrbies les escenes de la taverna, el cine-pira, i els diàlegs. Menys violència de l'habitual, encara que el director es podria estalviar algun pla de detall.





ÁGORA

domingo, 11 de octubre de 2009

On estàs, Arquitectura?

Es diu que s'ha perdut una mica el nord en l'arquitectura dels nostres dies. Hi ha mostres clares que l'espai ha perdut força en favor de la cara pública dels edificis: les seves façanes. Les tenim a Barcelona en gran quantitats: grafismes,colorets, textures mils, llums discoteca, plans del tetris, qualsevol cosa per fer de l'obra un reclam immediat. Em temo que aviat les veurem fora dels temps i passades de moda.


El temps dirà. Potser el dibuix per ordinador té molta culpa, o les instal.lacions, que són unes veritables okupes. Jo enyoro la simplicitat-complexitat de Alvaro Siza, la feina de gran constructor de Moneo o les cases mediterrànies de LC i Coderch. Segurament la crisi, com en tot, podria posar les coses al seu lloc, amén.
a les fotos, hotel de Toyo Ito i torre de Jean Nouvel